We want a change
Jugar amb foc
Identitat visual i instal·lació per l’exposició “Jugar amb foc” del Museu de la Vida Rural.
“El foc il·lumina, fecunda, purga i purifica. El foc regenera, sublima. Però també devora, crema, consumeix i destrueix: és la guerra, l’apocalipsi, la condemnació eterna, la gran amenaça”.
L’exposició Jugar amb foc, organitzada i produïda entre el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i la Fundació Pau Costa, té com a objectiu interpel·lar el visitant i reflexionar sobre la gestió actual dels boscos i, de retruc, de les zones rurals. La voluntat és aprofundir en l’ecologia del foc, generar coneixement al voltant dels incendis forestals i reflexionar entorn del canvi climàtic i de la sostenibilitat de l’actual relació entre el foc i les persones.
Client: Museu de la Vida Rural
Any: 2020
Quan em van proposar fer el disseny per la nova exposició temporal del Museu “jugar amb foc” vaig connectar amb l’últim incendi de la Ribera d’Ebre que s’inicià en un dels pitjors escenaris ambientals i meteorològics que es recorden al país, amb una sequera sostinguda, temperatures de fins a 51o i ràfegues de vent favorables a la creació d’un gran incendi que va cremar 5.000 hectàrees.
Per aquest motiu, i amb la recerca de com poder transformar les restes que deixa un incendi, em vaig aventurar a transformar la matèria orgànica cremada de l’incendi en pigment per otorgar-li una nova vida.
D’aquesta manera, mentre els textos de sala t’expliquen i t’acompanyen en el recorregut a través d’obres de grans artistes, les restes que deixa el foc estan presents i són elles les que parlen.
Pel fons negre vem fer servir restes de barbacoa que ens donaven el color gris/blanc.
Rebrotar és la instal·lació que vaig preparar per a l’exposició rodejada d’altres com Joan Brossa, Josep Guinovart, Josep Ribot, Kevin Sake, Lucas Hope, Joan Miró, Francesc Català-Roca, Maties Palau Ferré, Chema Madoz, Oliver Laxe, Marta Pruna, Jordi Font Recasens i Josep Bou.
En el moment de la investigació preguntava als meus amics bombers que és allò que més els impressionava i tots van coincidir que és el silenci que deixa el foc. Aquest va ser el meu punt de partida per preparar el túnel en el qual volia aconseguir aquest instant de silenci enquetiant on tots els sentits es posen en alerta i no et deixa indiferent.
El Rebrotar reflexiona sobre la transformació que deixa el foc al seu pas, però alhora planteja que després de la destrucció sempre hi ha llum i la vida reapareix.
Making off de la setmana de muntatge. Tots els textos de sala estan pintats a mà amb l’ajuda de la Mireia Domènech i la Silvia Yruela.
Imatge de Cartell de Chema Madoz.
