Teatre Llevant

Després del canvi de propietat de l’antic Teatre Ponent de Granollers, buscaven un redisseny de la seva imatge i material per a la seva comunicació. Per iniciar aquest nou camí es va proposar un canvi de nom, més adequat amb l’actual direcció del teatre que es basa amb el talent emergent. Per a això es treballa amb el nom Teatre Llevant.

Client: Teatre Llevant
Any: 2017

El disseny es treballa a partir de dos conceptes: Llevant i efímer, dos aspectes importants en aquest teatre i al teatre com a art.

Per a la part de “Llevant” es proposa una tipografia basada en la Stencil, reivindicativa i amb reminiscència als graffitis i a l’art urbà. D’aquesta manera és pretén atraure a un públic més jove i es vincula a la voluntat de trobar talent emergent. A més a més ens permet economitzar gastos, ja que tot el que es pot fer en stencil no requereix una impressió externa i es pot fer des de el propi teatre. Com a tipografia secundària escollim una Sans Serif, directa i de fàcil lectura.

Per la part de “efímer”, un concepte molt arrelat al món del teatre, es treballen diversos conceptes, com per exemple el fet que no existeixi senyalística exterior quan el teatre està tancat. Només apareix el nom del Teatre quan aquest està obert a través d’una llum LED que projecta el logo o allò que la direcció del teatre decideixi en funció de l’obra. Per un costat ens serveix per jugar conceptualment amb la idea d’un sol que s’aixeca desde “Llevant” i a la vegada ens porta al concepte dels teatres de Brodway, que estan apagats quan no hi ha funció. Aquesta idea de LED es repeteix en diversos llocs del Teatre, com per exemple a la senyalització dels lavabos, que es personalitza en funció de l’obra que s’està exhibint.

També el concepte d’efímer ens porta a seleccionar dos colors diversos per temporada que s’aplica a la comunicació. Juntament amb el blanc i el negre, que són els colors corporatius, aquests dos colors es converteixen en l’emblema d’aquesta temporada.

Per un altre costat es convida a la il·lustradora Olga Capdevila a realitzar una intervenció al Hall que serà substituida a la següent temporada per un altre artista.

Per reduir al màxim l’impacte la majoria de la seva comunicació es basa en els formats digitals. La resta de peces estan basades en stencils, que són espraiables i per lo tant no es requereix impressió, o bé al joc de llum i ombra que genera els focus LED estratègicament situats. Per a les peces que es requereix impressió, aquesta es planteja amb tinta negra i en petit format. L’única lona que es genera a l’any serà reutilitzada en bosses o altres objectes.

Fotografia: Mireia Quincoces i Lucas Hope.